Montuïri, visita i descobreix

Que veure

Arqueologia, arquitectura amb evidents vestigis medievals o cultura tradicional, són només algunes de les possibilitats que ens ofereix Montuïri. Indrets per visitar, paisatges per gaudir i tradicions que s’han de viure són els principals reclams que ens fan voler conèixer Montuïri de ben a prop.

Dintre del terme municipal de Montuïri identifiquem cinc àmbits d´interès:

a1 - El Museu i el Jaciment de Son Fornés

Montuïri, terra de molins, vinculat històricament a la producció cerealística i farinera, lligam del qual és testimoni el jaciment arqueològic de Son Fornés, un jaciment de titularitat pública de més de 3 hectàrees d’extensió, excavat prop d’un 15% del total. Està situat a la carretera Ma-3200, que condueix a Pina, a 2.5 kilòmetres del nucli urbà.

Des de l’any 1975, s’hi han dut a terme nombroses campanyes d’excavació sota la direcció de la Universitat Autònoma de Barcelona, que han deixat al descobert un traçat d’arquitectura monumental de més de 1.500 metres quadrats, totalment restaurat i visitable.

Podem observar-hi les transformacions urbanístiques d’un poblat des del seu nucli talaiòtic -amb el talaiot més gran de Mallorca, de 17 metres de diàmetre i més de 4 metres d’alçada conservada-, fins a l’àrea central, on alhora hi trobem dos santuaris “bessons” d’època romana. Aquests edificis articulen un entramat de carrers que condueixen a un sistema d’evacuació d’aigües, únic en el registre arqueològic illenc.

El molí des Fraret, un molí fariner del segle XVIII, alberga el museu arqueològic de Son Fornés (2001). Es tracta d’un museu monogràfic centrat en el jaciment de Son Fornés on podem veure, al llarg d’un recorregut per tres sales expositives, una bona mostra del material original recuperat en les excavacions fetes al jaciment (vaixella ceràmica, estris d’os, eines de pedra i objectes de bronze i ferro), testimoniant un ampli període de la prehistòria de l’illa de Mallorca al llarg del primer mil·lenni abans de la nostra era, fent especial èmfasi en l’etapa talaiòtica (900-550 ane).

Jaciment i museu ofereixen visites guiades tot l’any i formen part de l’itinerari “Visita turística a la Mallorca prehistòrica i tradicional”, un recorregut que inclou, a més, un molí fariner i una casa d’arquitectura tradicional mallorquina.

Entrada al Museu Arqueològic de Son Fornés

Santuari núm.2 (s. IV ANE) del Jaciment Arqueològic de Son Fornés

Sala d'època clàssica del Museu de Son Fornés

a2 - La plaça Vella i el carrer Major

Montuïri es constituí vila l’any 1300 mitjançant una Carta de Poblament atorgada pel rei Jaume II. Seguint les Ordinacions d’aquest monarca el nucli urbà s’estructurà de forma regular partint de l’eix que connectava els dos assentaments primitius de la zona més elevada del puig, conformant els carrers Major i Pujol. Paral·lela i perpendicularment es traçaren els altres carrers que han donat com a resultat el característic “Quadrat”.

El nucli antic del poble és un exemple excel·lent d’urbanisme medieval dels segles XIV-XV.

Al carrer Major s’hi situen les principals cases d’interès patrimonial. A l’inici, a mà dreta i per sobre del nivell d’aquesta via, trobem les cases pairals de la possessió de Son Rafel Mas, de la qual cal destacar el gran portal conformat amb arc de mig punt i carcanyols.

Per l’escalonada del carreró de Son Rafel Mas pugem cap a la plaça Vella, ubicada en un terreny molt rocós. Aquest indret es troba ja documentat a principis del segle XIV com la plaça de la Carnisseria i, posteriorment, la podem trobar amb altres denominacions com la plaça del Mercat, d’en Roca o de sa Quintana.

El centre de la plaça fou ocupat per dues illetes de cases establides en el segle XVI que determinen la seva estructura actual i conserva alguns dels edificis més antics amb elements característics de l’arquitectura tradicional, com són els portals amb arc de mig punt, finestres als sostres per entrar la palla, cornises de teula, gàrgoles, etc.

A un racó d’aquest petit quadrat s’aixeca un edifici singular, el del metge Miquel Ferrando Obrador (primer terç del segle XX), d’estil regionalista i dissenyat per l’arquitecte Guillem Forteza. A més de la construcció, cal destacar-ne el jardí, amb interessants elements modernistes.

Escalonada del carreró de Son Rafel Mas cap a la plaça Vella

Detall d’un edifici de la plaça Vella

Detall façana del Carrer Major

a3 - La plaça Major

La plaça Major era la seu de l’antiga Universitat local. Actualment hi trobem l’Ajuntament i el conjunt d’edificis parroquials.

La construcció de l’església de Sant Bartomeu s’inicià els primers anys del segle xiv. El 1515 es reformà la coberta i el 1552 s’emprengué la construcció del campanar. A finals del segle xvi i principis del segle xvii el temple fou eixamplat i allargat, i el segle xviii es construïren les voltes de les capelles i del presbiteri.

L’església s’aixeca davant una esplanada principal empedrada, amb accés per l’escalonada anomenada els Graons (1813). Actualment, a la dreta de l’esplanada trobem el bust dedicat al pare Antoni Martorell i Miralles (Montuïri, 1913-2009), eminent músic de reconeguda fama mundial, declarat fill il·lustre de Montuïri l’any 1985. A l’altra banda, a l’esquerra, s’aixeca la casa coneguda com Ca s’Escolà (1553), antiga casa dels morts fins a l’any 1823, en què es traslladà el cementeri als afores del nucli urbà.

La Rectoria (segle xvii) és un bell edifici amb elements gòtics, de dues plantes i coberta a dos aiguavessos.

La plaça Major és escenari de dues activitats arrelades en el cor dels montuïrers i montuïreres:

- La celebració del patró de la vila, Sant Bartomeu, el 24 d’agost, quan els Cossiers de Montuïri acompanyats pel Dimoni ballen fent un recorregut pel nucli urbà.

Aquesta dansa constitueix un símbol de la identitat local. Aquest grup de dansaires fou distingit l’any 2012 amb el premi Ramon Llull per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

- La Fira de sa Perdiu, una fira amb un element original i diferenciador, el concurs de perdius de reclam, que se celebra cada primer diumenge de desembre.

Cada dilluns es concentra aquí el mercat setmanal de productes artesans i locals, i de fruita i verdura.

Església de Sant Bartomeu

Detall del rellotge solar de l’Església

a4 - El Molinar

El Molinar, la part més antiga i elevada del poble, comença a la plaça de Ses Tres Creus, així denominada per tres creus de fusta integrades a la paret d’una casa. Enmig de la plaça trobem una creu de terme, la creu del Calvari (segles XVII-XVIII), de pedra, aixecada sobre una base en forma de dos esglaons de planta circular. Anomenada antigament plaça de la Quartera, era l’escenari on es venien i compraven els cereals i els llegums.

En aquesta àrea ja està documentada, cap a l’any 1248, l’existència d’una església dedicada a Santa Maria i una rectoria que, posteriorment, amb la formació de la vila seguint les Ordinacions del rei Jaume II, seria reemplaçada per l’actual església de Sant Bartomeu.

El carrer des Molinar era una via de sortida del poble que, amb posterioritat, i aprofitant el turó elevat, es convertí en una típica barriada de molins de vent fariners que esdevingueren un element imprescindible en la vida dels pobles en el període de creixement econòmic del segle xvii. La força del vent que movia les aspes possibilitava la mòlta de cereal que poc abans s’havia conreat a les fèrtils terres del municipi, proporcionant farina amb la qual elaborar l’aliment fonamental: el pa.La dedicació agrícola continuà presidint la vida de Montuïri durant els segles XVIII i XIX. Amb l’arribada de l’electricitat al poble, els molins varen ser rellevats per les indústries farineres mecàniques.

Al carrer des Molinar es conserven vuit molins: d’en Vermell, d’en Nofre, d’en Serra, d’en Ferrando, d’en Perons. I, situats al final del carrer empedrat, els de n’Andreu, d’en Tevet i d’en Rigo.

El molí d’en Ferrando forma part d’un edifici públic de nova construcció, Es Molinar, amb una gran esplanada a l’aire lliure que permet gaudir de l’espectacular vista de l’entorn natural.

Panoràmica del barri del Molinar

Les Tres Creus

Plaça de les Tres Creus

a5 - L’Entorn Natural

El terme de Montuïri respon a la clàssica morfologia de la comarca del Pla de Mallorca de camps extensos on predomina, encara ara, una forta tradició agrària de tipus cerealícola amb petites explotacions familiars.

Però també rompen la monotonia de la planor turons, com el turó on s’alça el poble o el del puig de Sant Miquel. A més, a les àrees muntanyenques s’hi troben nombroses cavitats naturals.

L’entorn natural queda conformat per la construcció d’elements tradicionals relacionats amb l’aigua que han permès els diversos conreus d’extensos camps, com albellons, síquies, torrents, marges o sínies, sempre utilitzant la pedra en sec en les construccions.

Per altra banda, en unes terres on les precipitacions no són abundants ni les fonts cabaloses, només els pous podien garantir durant els mesos secs de l’estiu el proveïment d’aigua. Pel que fa als pous públics en romanen cinc: el de Sa Cova, el des Dau, els pous des Torrent i d’en Socies i, el més destacat, el pou del Rei (carretera de Montuïri a Pina), que amb els rentadors annexos conforma un conjunt destacable.

Entre els molins fariners de foravila, destaquen el d’en Fraret (seu del museu arqueològic de Son Fornés), el d’en Gospet, el de la possessió de Son Manera, el de Can Comelles, el de Son Costa i el de Can Socies, entre molts d’altres.

El puig de Sant Miquel, zona declarada àrea natural d’especial interès (ANEI), esdevé un esplèndid mirador des d’on podem contemplar els plans i els turons que constitueixen el paisatge montuïrer. Al cim trobem l’ermita de la Mare de Déu de la Bona Pau (1396). A aquest indret els montuïrers i montuïreres pugen anualment, el dimarts següent a Pasqua, per celebrar el Dia d‘Es Puig. Un pancaritat d’arrelada tradició.

El Pou del Rei

Ermita de la Mare de Déu de la Bona Pau

Sínia, element tradicional de l’entorn natural

Dissabtes de PAM a PAM

Tríptic comercial

Intinerari cultural i patrimonial